Plans

Aquest apunt és un xic llarg, amb la intenció d'esclarir l'ús i el significat de dues paraules molt properes i que s'intercanvien molt sovint per a expressar el mateix.

En xinès, per a expresar una sèrie d'esdeveniments per a aconseguir un fi, un conjunt de desitjos que volem realitzar o coses diverses que durem a terme tenim dues opcions: 打算 (dǎsuàn) i 计划 (jìhuà). Ambdues paraules es poden traduir al català com a verb, 'planificar', o com a substantiu, 'pla' o 'plans'.

Molt sovint, per tal de diferenciar entre una paraula i l'altra, es diu que 打算 és un verb i 计划 un nom. Tanmateix, no és pas sempre així. Fixem-nos, per exemple, en l'expressió següent:

假期快到了，你要是想去旅游，应该早作打算。(***)

(Jiàqī kuài dàole, nǐ yàoshi xiǎng qù lǚyóu, yīnggāi zǎo zuò dǎsuàn.)

En aquest cas, ens trobem que 打算 fa la funció d'objecte del verb 作 (zuò) 'fer' i, per tant, es podria traduir literalment com a 'plans', és a dir:

'Que vénen les vacances, si vols anar de viatge, cal que facis els plans amb antelació.'

De fet, en aquesta oració, es podria utilitzar com a sinònim de 打算 el mot 准备 (zhǔnbèi), en el sentit de 'deixar-ho tot a punt', de 'fer els preparatius':

应该早作准备。

Anàlogament, fixem-nos en aquesta altra expressió:

咱们先计划一下儿再开始干，好不好？

(Zánmen xiān jìhuà yīxiàr zài kāishǐ gàn, hǎobù hǎo?)

En aquest cas, el suposat substantiu 计划 està fent una funció verbal:

'Primer ho planifiquem i després ens hi posem, va bé o no?'

Cal tenir en compte que aquesta "confusió" entre verbs i substantius és fruit, d'una banda, de la traducció i, de l'altra, de l'aplicació d'una enfocament lingüístic concret a l'estudi del xinès modern, un enfocament pensat per analitzar llengües europees com ara l'anglès, el francès o el català. Aquest és un tema que mereix una anàlisi a fons i no és l'objectiu d'aquest breu apunt, però pot ajudar a entendre per què, quan volem traduir literalment algunes expressions del xinès al català (o altres llengües europees), sovint vacil·lem entre utilitzar un verb o un substantiu.

Així, doncs, com sabem si hem d'utilitzar una paraula o l'altra? Si ens refiem del Diccionari del Xinès Modern, la definició que dóna per a l'accepció de 打算 com a substantiu és 'Intencions o pensaments en relació amb l'enfocament o manera de dur a terme una acció'.

I dóna l'exemple següent:

在选择工作上你有什么打算？

Que es podria traduir com a 'En l'elecció d'un lloc de feina, quines són les teves intencions?', en el sentit de 'què hi tens al cap quan has de prendre una decisió laboral' o 'en què bases les teves decisions'.

De fet, una manera força efectiva d'entendre el significat del mot 打算 és traduint-lo al català amb la perífrasi "tenir intenció de" enlloc de 'planificar' en el sentit estricte de terme, és a dir, enlloc del significat 'establir una planificació acurada'. Així, per exemple, una frase en xinès com la següent:

他原来没想去无锡，现在打算在那儿停两天。

(Tā yuánlái méi xiǎng qù Wúxī, xiànzài dǎsuàn zài nà'er tíng liǎng tiān.)

Es podria traduir en català com a:

Al principi no pensava anar a Wuxi, (però) ara té intenció d'aturar-s'hi un parell de dies.

Per tant, si volem preguntar quines són les intencions d'alguna persona, els seus plans, és a dir, què té intenció de fer en general, podem fer-ho de dues maneres:

你有什么打算？(Míngtiān nǐ yǒu shé me dǎsuàn?) 'Quins plans tens demà?'

你打算作什么？(Míngtiān nǐ dǎsuàn zuò shénme?) 'Què penses fer demà?'

Cal tenir en compte que cal utilitzar els verbs 有 (yǒu) 'tenir' o 作 (zuò) 'fer' quan volem utilizar 打算 com a objecte de la frase, és a dir, quan l'interpretem com a substantiu.

En canvi, quan utilitzem el mot 计划 (jìhuà), tot i que el Diccionari el doni com a sinònim de 打算 en la seva primer accepció, se sol utilizar per a fer referència a planificacions més concretes i detallades, sovint en un context més formal o tècnic amb relació a la feina o a projectes que cal planificar amb prou antelació, com en els exemples següents:

把你的计划跟我说说把！(Bǎ nǐ de jìhuà gēn wǒ shuō shuō bǎ!) 'Digues-me quins són els teus plans!'

我们公司最近正在作明年的生产计划。(Wǒmen gōngsī zuìjìn zhèngzài zuò míngnián de shēngchǎn jìhuà) 'Darrerament la nostra empresa està duent a terme la planificació de la producció per a l'any vinent.'

O en col·locacions com ara 科研计划 (kēyán jìhuà) 'programes de recerca', 五年计划 (wǔ nián jìhuà) 'pla quinquennal' o 顶计划 'formar un pla' (per exemple, un pla d'estudis).

En resum, si volem parlar en general de quines són les nostres intencions, com ara fer un viatge, convidar la nostra parella a sopar o anar al cap de setmana a la platja, fem servir 打算 (dǎsuàn); si volem fer referència a la planificació d'un projecte o d’un conjunt d’activitats de manera detallada en un context específic, fem servir 计划 (jìhuà), independentment de si ho podem traduir com un verb o com un substantiu. A més a més, en el primer cas, normalment indiquem esdeveniments que ocorreran en un futur, mentre que en el segon cas també es pot fer referència al passat, com ara a 五六十年代的计划 (wǔ liù shí niándài de jìhuà) 'els plans quinquennals de la dècada dels cinquanta i seixanta'.

(***) Aquests i altres exemples s'han extret, amb algunes modificacions, del manual per aprendre xinès Practical Chinese Reader, vol. III, editat per l'Institut de Llengües de Pequín i publicat per The Commercial Press el 1996, i de la sisena edició del Diccionari del Xinès Modern 现代汉语词典 (Xiàndài hànyǔ cídiǎn) de l'Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina, publicat l'any 2014, també per Commercial Press.

dasuan (planejar, plans de futur)
jihua (planificar, planificació al detall, també passats)

Viatjar

En xinès, per a expressar que una persona va de viatge es pot fer servir el caràcter 旅 (lǚ) 'viatjar'. Habitualment, però, aquest caràcter se sol combinar amb altres caràcters per tal d'especificar-ne tant el significat com la funció gramatical. 

Així, en combinació amb el caràcter 行 (xíng) 'caminar', 'anar', i.e. 旅行 (lǚxíng), adquireix el significat genèric de 'viatjar', en el sentit de 'viatjar en tren' 火车旅行 (huǒchē lǚxíng), 'viatjar a peu' 徒步旅行 (túbù lǚxíng) o 'viatjar per la Xina' 在中国旅行 (zài zhōngguó lǚxíng).

D'altra banda, quan es combina amb el caràcter 游 (yóu) 'voltar' (en el sentit de donar voltes o passejar) pren el significat específic de 'viatge turístic' 旅游 (lǚyóu) o de 'fer turisme'.

Tant 旅行 com 旅游 es poden combinar amb altres caràcters per a formar paraules derivades o relacionades com ara 旅行社 (lǚxíngshè) 'agència de viatges' o 旅游者 (lǚyóu zhě) 'turista'. Per referir-se a un 'viatger' també es pot dir 旅客 (lǚkè), literalment 'visitant que viatja', tot i que no exclusivament per fer turisme.

En el cas concret de fer turisme, existeix també 游览 (yóulǎn), que se sol utilitzar com a verb, en el sentit de 'visitar' un lloc. De fet, es pot considerar que el terme 旅游 anterior és una simplificació de l'expressió 旅行游览 (lǚxíng yóulǎn), que és com defineix el Diccionari del Xinès Modern el terme 旅游. En aquest cas, 游览 (yóulǎn) pot anar acompanyat d'un objecte, mentre els dos anteriors no. 

Per exemple, a la frase següent, només podem utilitzar el verb 游览 en combinació amb l'objecte 名胜古迹 (míngshèng gǔjī) 'llocs turístics':

他很喜欢旅游。在这次旅行中，他游览了不少的名胜古迹。

(Tā hěn xǐhuān lǚyóu. Zài zhè cì lǚxíng zhōng, tā yóulǎn le bù shǎo de míngshèng gǔjī)

'Li agrada molt fer turisme. En aquest viatge, ha visitat molts llocs turístics.'

Sovint, veurem que 旅游 i 旅行 s'utilitzen amb estructures com les següents:

她想去中国旅游。 (Tā xiǎng qù Zhōngguó lǚyóu) 'Li agradaria anar a la Xina de turisme'

我想到中国去旅行。 (Wǒ xiǎngdào Zhōngguó qù lǚxíng yīcì) 'M'agradaria anar a la Xina de viatge'.

Per tant, si es vol arribar a bon port, cal que utilitzem els mots de manera justa, com diria Confuci!

Drets

En xinès, per a parlar de 'drets', de drets humans, per exemple, es fa servir el caràcter 权 (quán). Tanmateix, aquest caràcter també té un altre significat: 'poder'. Per a distingir clarament entre les diferents accepcions podem combinar-los amb un altre caràcter i formar les paraules següents:

权利 (quánlì) 'drets', 'privilegis': 公民权利 (gōngmín quánlì) 'drets civils', 政治权利 (zhèngzhì quánlì) 'drets polítics' o 权利和义务 (quánlì hé yìwù) 'drets i deures'.

权力 (quánlì) 'poder', 'autoritat': 国家权力 (guójiā quánlì) 'poder de l'estat', 人民的权力 (rénmín de quánlì) 'poder del poble'.

Oralment, però, no es pot distingir entre ambdues paraules i, per tant, el significat respectiu cal esbrinar-lo a través de la seva col·locació i del context. De fet, si ens fixem en el significat individual dels caràcters que permeten distingir entre les dues accepcions tenim el següent:

利 (lì) 'benefici', com ara a 利益 (lìyì) 'profit'

力 (lì) 'força', com ara a 力量 (liliang) 'potencia'

Per tant, podríem dir que 权利 (quánlì) és allò que ens aporta un benefici que podem gaudir i 权力 (quánlì) és allò que ens dóna força per disposar del que vulguem.

Veiem, ara, amb més detall, la forma i l'origen del caràcter 权 (quán). En la grafia tradicional del xinès, el caràcter és el següent:

權

El caràcter està format pel radical de la fusta 木; originàriament, feia referència a un tipus de fusta concret. En textos clàssics xinesos, aquest caràcter apareix amb el significat de 'pes' (d'un objecte) o de 'sospesar' (vegeu, per exemple, Chinese Text Project, o 《說文解字》).

Per tant, el primer dels significats, 'drets' (humans, per exemple), no té res a veure amb l'origen del caràcter. Podríem dir, doncs, que es tracta d'un significat 'modern'. De fet, el Diccionari del Xinès Modern 《现代汉语词典》 (Xiàndài Hànyǔ Cídiǎn) dóna, com a primera accepció, el significat de 'pesos' (del sistema anomenat romana) i, com a segona accepció, el de 'sospesar' 权衡 (quánhéng). No és fins a la quarta accepció, just després del significat de poder, que fa referència als drets humans.

Es podrien fer moltes lectures polítiques d'aquesta distribució de significats al diccionari, així com de l'origen dels caràcters en qüestió, unes lectures que, si bé interessants i necessàries, s'escapen de l'objectiu d'aquest blog. Per a més informació, podeu veure una entrada que vaig elaborar al blog del grup de recerca Inter-Àsia en què parlava d'aquest caràcter per la seva relació amb el concepte de democràcia.

En qualsevol cas, cal anar amb compte quan veiem el caràcter 权 (quán) i distingir si el seu significat està relacionat amb els 'drets' 权利 (quánlì) o amb el 'poder' 权力 (quánlì). A tall d'exemple, vegeu la comparació entre diferents col·locacions del caràcter 权 (quán) a l'article publicat a la revista Inter-Asia Papers, "Diàleg intercultural en la modernitat xinesa de principis del segle XX".

Persistir

"Persistir" és un verb que en català algunes persones a qui ens agrada l'art del futbol hem associat des de fa un temps a un exfutbolista i entrenador que va rebre l'any 2011 la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. En xinès, tot i que aquesta associació pugui no ser pertinent, hi ha un caràcter que sí serveix per a transmetre els valors que aquest concepte evoca: 坚 (jiān).

Així, el caràcter 坚 (jiān) apareix com a nucli semàntic de paraules com ara 坚持 (jiānchí), 坚强 (jiānqiáng), 坚定 (jiāndìng), entre d'altres.

La paraula 坚持 (jiānchí) sol funcionar com a verb, és a dir, que la podem traduir fàcilment en català com a 'persistir'. Per exemple, podem dir 坚持工作 (jiānchí gōngzuò) 'persistir en la feina', en el sentit positiu de no defallir, de no aturar-se, de continuar amb la feina que s'està duent a terme, per molts entrebancs que tinguem. També podem dir 坚持自己的决定 (jiānchí zìjǐ de juédìng) 'mostrar-se ferm en les pròpies decisions', en el sentit de voler-se dur a terme tot i que costi. Tanmateix, també pot tenir un sentit negatiu, en expressions com ara 坚持错误 (jiānchí cuòwù) 'obstinar-se en l'error'. En aquests casos, veiem que enlloc de traduir-ho com a 'persistir', és més adequat traduir-ho com a 'obstinar-se'.

Pel que fa a 坚强 (jiānqiáng) i 坚定 (jiāndìng) són dues paraules que solen funcionar gramaticalment com a adjectius, amb el significat de 'ferm', 'resolutiu', 'inquebrantable'. Així, podem dir, per exemple, tant 坚强的意志 (jiānqiáng de yìzhì) com 坚定的意志 (jiāndìng de yìzhì), en el sentit de tenir una 'voluntat fèrria', tot i que la col·locació preferible sigui la primera o, més ben dit, s'acostumi a utilitzar l'adjectiu 坚强 (jiānqiáng) per a qualificar conceptes relacionats amb l'actitud, el comportament, la personalitat, etc. i destacar-ne el fet que no sigui senzill dur a terme quelcom. En canvi, 坚定 (jiāndìng) sol utilizar-se per a referir-se a la fermesa de les idees d'una persona, del seu punt de vista, a la seva estabilitat, al fet que és relativament difícil desestabilitzar-la; per exemple, podem dir 坚定的立场 (jiāndìng de lìchǎng) 'punt de vista ferm' o 坚定的观点 (jiāndìng de guāndiǎn) 'opinions fermes'.

Escaient

En la parella de paraules següent apareixen exactament els mateixos caràcters: 适合 (shìhé) 'escaure', 'adaptar-se' i 合适 (héshì) 'adequat'.

En el primer cas, 适合 (shìhé) funciona com a verb i es pot traduir en català com a 'escaure' o 'adaptar-se'.

En el segon cas, 合适 (héshì) funciona com a adjectiu i es pot traduir com a 'escaient', 'adequat' o 'adient'.

La diferència entre l'un i l'altre, per tant, bé donada per la posició dels caràcters, la qual determina la categoria gramatical de la paraula en qüestió. Personalment, sempre m'ha costat molt recordar quina és quina i, per tant, utilitzar-les correctament. Oralment, sempre podem repetir les dues paraules i deixar que sigui l'interlocutor que esculli la paraula "adient". Evidentment, però, si ens apareixen en una pregunta de selecció múltiple a l'examen de l'HSK i hem d'escollir l'opció correcta ja hem begut oli. Per tant, anem a veure com podem recordar quin és el verb i quin és l'adjectiu. Per exemple, en la frase següent:

这件衣服很_____你 (zhè jiàn yīfú hěn_____nǐ)

Una fórmula que, sense atrevir-me a qualificar-la de regla mnemotècnica, personalment m'ajuda molt a recordar l'ordre dels caràcters és tenir present l'homofonia del caràcter 合 (hé) amb la conjunció 和 (hé) 'i'. Aleshores, el caràcter que ha d'anar immediatament abans del pronom 你 (nǐ) ha de ser forçosament 合, per analogia amb l'expressió 我和你 (wǒ hé nǐ) 'jo i tu'. Per tant, l'opció correcta ha de ser 适合 (shìhé):

这件衣服很适合你 (zhè jiàn yīfú hěn shìhé nǐ) 'Aquest vestit t'escau molt'.

Un altre exemple amb el verb 适合:

适合新的情况 (shìhé xīn de qíngkuàng) 'Adaptar-se a les noves circumstàncies'.

En canvi, si volem expressar el mateix, que et queda bé un vestit, però amb l'adjectiu 合适 (héshì), la frase correcta seria

这件衣服你穿着很合适

En aquest cas, veiem que l'adjectiu funciona com a resultat del verb 穿 (chuān) 'portar' (un vestit).

Més exemples amb l'adjectiu 合适:

他帮助我找到最合适的工作 (tā bāngzhù wǒ zhǎodào zuì héshì de gōngzuò) 'Ell em va ajudar a trobar la feina més adequada'.

Per tant, l'adjectiu 合适 apareixerà sovint acompanyat de la partícula 的 (de).

Responsabilitat

La parella de paraules que voldria presentar a continuació té relació amb el caràcter 责 (zé): 责任 (zérèn) i 负责 (fùzé). En principi, no semblen paraules difícil de recordar, però sí que ens pot crear certa confusió saber quan utilitzar-ne una o l'altra, a causa de la posició ambivalent del caràcter en qüestió.

En el primer cas, 责任 (zérèn) significa 'responsabilitat'; de fet, el Diccionari de Xinès Modern presenta aquesta paraula com a primera accepció del caràcter 责 (zé). Es tracta, per tant, d'un substantiu. Sol aparèixer sovint amb acompanyat del verb 承担 (chéngdān) 'asumir', com ara en la frase 承担自己的责任 (chéngdān zìjǐ de zérèn) 'assumir les pròpies responsabilitats'; o també en l'expressió 意识到自己的责任 (yìshídào zìjǐ de zérèn) 'ser conscient de les pròpies responsabilitats'.

Pel que fa a 负责 (fùzé), s'utilitza com a verb i significa 'fer-se càrrec', és a dir, 'responsabilitzar-se'. De fet, ens pot ajudar a recordar-lo si pensem que es tracta de la forma reduïda de l'expressió 担负责任 (dānfù zérèn) 'assumir una responsabilitat', essent 担负 (dānfù) un sinònim de 承担 (chéngdān) 'asumir'. Podem utilitzar aquest verb en expressions com ara 这件事由你负责 (zhè jiàn shì yóu nǐ fùzé) 'd'aquest assumpte ets tu qui se'n responsabilitza'. També es pot utilitzar com a adjectiu, com ara a 他对工作很负责 (tā duì gōngzuò hěn fùzé) 'ell és molt responsable pel que fa la feina', en el sentit d'una persona que fa la feina amb molta dedicació.

Per evitar confusió, doncs, cal recordar que 责 (zé) és un substantiu. Per tant, qualsevol caràcter que afegim al davant, com ara 负 (fù) el modificaran per a convertir-lo en una forma verbal: 负责 (fùzé) 'responsabilitzar-se', en el sentit d'assumir la responsabilitat.

Per tant, compte, perquè l'ordre dels factors, 责 (zé) en aquest cas, sí que afecta el producte!

Provisionalitat

Quan volem expressar temporalitat o provisionalitat en xinès podem utilitzar dues paraules molt similars: 暂时 (zànshí) i 临时 (línshí).

Ambdues paraules contenen el caràcter 时 (shí), que significa 'temps' i que apareix combinat amb altres caràcters en expressions temporals, com ara 时间 (shíjiān) 'temps', 时候 (shíhòu) 'quan', 当时 (dāngshí) 'en aquell moment', 时期 (shíqí) 'període', 时代 (shídài) 'època'.

Per tant, la diferència entre ambdós termes l'atorga el primer caràcter. En el primer cas, 暂 (zàn) indica una quantitat breu de temps. El Diccionari de Xinès Modern l'assenyala com a antònim de 久 (jiǔ), que significa, per tant, 'de llarga durada'. Així, 暂时 (zànshí) s'utilitza com a adverbi i, per tant, sol acompanyar verbs, com ara a 暂时停 (zànshí tíng) 'aturar-se temporalment' (en doble fila, per exemple) o 暂时住 (zànshí zhù) 'viure temporalment' (a casa dels pares, per exemple).

En el segon cas, 临 (lín) indica un moment específic en el que està a punt d'ocórrer un esdeveniment. Per exemple, 临死 (lín sǐ) significa 'estar a punt de morir' o 'estar agonitzant', una situació que normalment dura poc temps; o 临月 (línyuè), que significa 'el mes del part', és a dir, 'que està a punt de néixer. De fet, la primera accepció de 临时 (línshí) que dóna el diccionari és 'en el moment en què està a punt d'ocórrer quelcom' i, per tant, funciona també com a adverbi, com ara a la frase següent: 事先作好准备，省得临时着急 (shìxiān zuò hǎo zhǔnbèi, shěngdé línshí zhāojí) 'cal preparar-ho tot amb antelació per estalviar-se haver de córrer a l'últim moment'. Tanmateix, el seu ús més habitual és com a adjectiu, per a qualificar un substantiu, com ara 临时工 (línshí gōng) 'temporer', 临时办法 (línshí bànfǎ) 'mesures transitòries' o 临时政府 (línshí zhèngfǔ) 'govern provisional'.

En resum:

暂时 (zànshí) indica 'de curta durada' i sol modificar un verb.
临时 (línshí) significa 'provisional', independent de la durada d'aquesta provisionalitat.