Escaient

En la parella de paraules següent apareixen exactament els mateixos caràcters: 适合 (shìhé) 'escaure', 'adaptar-se' i 合适 (héshì) 'adequat'.

En el primer cas, 适合 (shìhé) funciona com a verb i es pot traduir en català com a 'escaure' o 'adaptar-se'.

En el segon cas, 合适 (héshì) funciona com a adjectiu i es pot traduir com a 'escaient', 'adequat' o 'adient'.

La diferència entre l'un i l'altre, per tant, bé donada per la posició dels caràcters, la qual determina la categoria gramatical de la paraula en qüestió. Personalment, sempre m'ha costat molt recordar quina és quina i, per tant, utilitzar-les correctament. Oralment, sempre podem repetir les dues paraules i deixar que sigui l'interlocutor que esculli la paraula "adient". Evidentment, però, si ens apareixen en una pregunta de selecció múltiple a l'examen de l'HSK i hem d'escollir l'opció correcta ja hem begut oli. Per tant, anem a veure com podem recordar quin és el verb i quin és l'adjectiu. Per exemple, en la frase següent:

这件衣服很_____你 (zhè jiàn yīfú hěn_____nǐ)

Una fórmula que, sense atrevir-me a qualificar-la de regla mnemotècnica, personalment m'ajuda molt a recordar l'ordre dels caràcters és tenir present l'homofonia del caràcter 合 (hé) amb la conjunció 和 (hé) 'i'. Aleshores, el caràcter que ha d'anar immediatament abans del pronom 你 (nǐ) ha de ser forçosament 合, per analogia amb l'expressió 我和你 (wǒ hé nǐ) 'jo i tu'. Per tant, l'opció correcta ha de ser 适合 (shìhé):

这件衣服很适合你 (zhè jiàn yīfú hěn shìhé nǐ) 'Aquest vestit t'escau molt'.

Un altre exemple amb el verb 适合:

适合新的情况 (shìhé xīn de qíngkuàng) 'Adaptar-se a les noves circumstàncies'.

En canvi, si volem expressar el mateix, que et queda bé un vestit, però amb l'adjectiu 合适 (héshì), la frase correcta seria

这件衣服你穿着很合适

En aquest cas, veiem que l'adjectiu funciona com a resultat del verb 穿 (chuān) 'portar' (un vestit).

Més exemples amb l'adjectiu 合适:

他帮助我找到最合适的工作 (tā bāngzhù wǒ zhǎodào zuì héshì de gōngzuò) 'Ell em va ajudar a trobar la feina més adequada'.

Per tant, l'adjectiu 合适 apareixerà sovint acompanyat de la partícula 的 (de).

Responsabilitat

La parella de paraules que voldria presentar a continuació té relació amb el caràcter 责 (zé): 责任 (zérèn) i 负责 (fùzé). En principi, no semblen paraules difícil de recordar, però sí que ens pot crear certa confusió saber quan utilitzar-ne una o l'altra, a causa de la posició ambivalent del caràcter en qüestió.

En el primer cas, 责任 (zérèn) significa 'responsabilitat'; de fet, el Diccionari de Xinès Modern presenta aquesta paraula com a primera accepció del caràcter 责 (zé). Es tracta, per tant, d'un substantiu. Sol aparèixer sovint amb acompanyat del verb 承担 (chéngdān) 'asumir', com ara en la frase 承担自己的责任 (chéngdān zìjǐ de zérèn) 'assumir les pròpies responsabilitats'; o també en l'expressió 意识到自己的责任 (yìshídào zìjǐ de zérèn) 'ser conscient de les pròpies responsabilitats'.

Pel que fa a 负责 (fùzé), s'utilitza com a verb i significa 'fer-se càrrec', és a dir, 'responsabilitzar-se'. De fet, ens pot ajudar a recordar-lo si pensem que es tracta de la forma reduïda de l'expressió 担负责任 (dānfù zérèn) 'assumir una responsabilitat', essent 担负 (dānfù) un sinònim de 承担 (chéngdān) 'asumir'. Podem utilitzar aquest verb en expressions com ara 这件事由你负责 (zhè jiàn shì yóu nǐ fùzé) 'd'aquest assumpte ets tu qui se'n responsabilitza'. També es pot utilitzar com a adjectiu, com ara a 他对工作很负责 (tā duì gōngzuò hěn fùzé) 'ell és molt responsable pel que fa la feina', en el sentit d'una persona que fa la feina amb molta dedicació.

Per evitar confusió, doncs, cal recordar que 责 (zé) és un substantiu. Per tant, qualsevol caràcter que afegim al davant, com ara 负 (fù) el modificaran per a convertir-lo en una forma verbal: 负责 (fùzé) 'responsabilitzar-se', en el sentit d'assumir la responsabilitat.

Per tant, compte, perquè l'ordre dels factors, 责 (zé) en aquest cas, sí que afecta el producte!

Provisionalitat

Quan volem expressar temporalitat o provisionalitat en xinès podem utilitzar dues paraules molt similars: 暂时 (zànshí) i 临时 (línshí).

Ambdues paraules contenen el caràcter 时 (shí), que significa 'temps' i que apareix combinat amb altres caràcters en expressions temporals, com ara 时间 (shíjiān) 'temps', 时候 (shíhòu) 'quan', 当时 (dāngshí) 'en aquell moment', 时期 (shíqí) 'període', 时代 (shídài) 'època'.

Per tant, la diferència entre ambdós termes l'atorga el primer caràcter. En el primer cas, 暂 (zàn) indica una quantitat breu de temps. El Diccionari de Xinès Modern l'assenyala com a antònim de 久 (jiǔ), que significa, per tant, 'de llarga durada'. Així, 暂时 (zànshí) s'utilitza com a adverbi i, per tant, sol acompanyar verbs, com ara a 暂时停 (zànshí tíng) 'aturar-se temporalment' (en doble fila, per exemple) o 暂时住 (zànshí zhù) 'viure temporalment' (a casa dels pares, per exemple).

En el segon cas, 临 (lín) indica un moment específic en el que està a punt d'ocórrer un esdeveniment. Per exemple, 临死 (lín sǐ) significa 'estar a punt de morir' o 'estar agonitzant', una situació que normalment dura poc temps; o 临月 (línyuè), que significa 'el mes del part', és a dir, 'que està a punt de néixer. De fet, la primera accepció de 临时 (línshí) que dóna el diccionari és 'en el moment en què està a punt d'ocórrer quelcom' i, per tant, funciona també com a adverbi, com ara a la frase següent: 事先作好准备，省得临时着急 (shìxiān zuò hǎo zhǔnbèi, shěngdé línshí zhāojí) 'cal preparar-ho tot amb antelació per estalviar-se haver de córrer a l'últim moment'. Tanmateix, el seu ús més habitual és com a adjectiu, per a qualificar un substantiu, com ara 临时工 (línshí gōng) 'temporer', 临时办法 (línshí bànfǎ) 'mesures transitòries' o 临时政府 (línshí zhèngfǔ) 'govern provisional'.

En resum:

暂时 (zànshí) indica 'de curta durada' i sol modificar un verb.
临时 (línshí) significa 'provisional', independent de la durada d'aquesta provisionalitat.

Enveja

Quines paraules i caràcters podem fer servir en xinès quan volem expressar enveja (sana i no tan sana) envers algú o d'alguna cosa?

En principi, podem escollir entre tres opcions: 嫉妒 (jídù), 羡慕 (xiànmù) i 佩服 (pèifú). Tanmateix, tot i que en tots tres casos ho podem traduir com a "envejar" o "estar envejós" en català, en xinès es diferencien en funció de si l'enveja que s'expressa és positiva o negativa. Mirem-ho de més a prop.

Podem utilitzar 嫉妒 (jídù) per a expressar l'enveja que ens causa qui té o gaudeix d’alguna cosa que nosaltres també voldríem tenir o de la qual nosaltres també en voldríem gaudir. És a dir, que el seu significat no seria gens positiu, sinó al contrari. En aquest cas, podríem utilitzar aquests caràcters per a expressar que "estem gelosos" d'alguna persona o que "ens fa gelosia" alguna cosa, com ara en la frase 她的美好，让我嫉妒 (tā dì měihǎo, ràng wǒ jídù) "la seva bellesa em fa estar gelosa", en el sentit de "li tinc molta enveja per la seva bellesa". En xinès, per exemple, s'utilitza aquesta paraula per fer referència a la "gelosia dels enamorats" 情人的嫉妒 (qíngrén de jídù). El Diccionari de Xinès Modern 《现代汉语词典》(Xiàndài Hànyǔ Cídiǎn), defineix 嫉妒 (jídù) mitjançant una forma verbal sinònima i homòfona: 忌妒 (jìdu). De fet, tant 忌 (jì) com 妒 (dù) signifiquen tenir enveja d'algú en el sentit d'estar gelós.

En el segon cas, 羡慕 (xiànmù) es pot utilitzar tan per a expressar enveja en el sentit de gelosia com enveja sana en el sentit d'admiració envers algú, com ara en les dues frases següents:

a) 我羡慕你的好运气 (wǒ xiànmù nǐ de hào yùnqì) "Envejo la teva bona sort".

b) 他不会承认自己羡慕我 (tā bù huì chéngrèn zìjǐ xiànmù wǒ) "Poc que t'ho reconeixerà pas que m'enveja".

Com podem comprovar, el fet que ho interpretem com a positiu o negatiu, com a enveja sana (admiració) o no tan sana (gelosia) depèn de la perspectiva i del context.

En el tercer cas,  佩服 (pèifú) s'utilitza per a mostrar admiració envers algú per alguna qualitat o cosa que posseeix, però sense cap necessitat de mostrar el nostre desig de voler-la per a nosaltres. Per exemple, podem sentir admiració envers algú, enveja sana, perquè és molt atrevit perquè li agrada tirar-se en paracaigudes, fer puenting o palplantar-se davant d'un tanc, però en cap moment seria quelcom que nosaltres faríem. En aquest cas, podríem dir 我佩服他的勇气 (wǒ pèifú tā de yǒngqì) "admiro el teu coratge".

Així, podríem descriure aquestes tres paraules classificant-les en una escala d'enveja de menys a més sana, començant per 嫉妒 (jídù) i acabant per 佩服 (pèifú), respectivament, amb 羡慕 (xiànmù) al mig i decantant-lo cap a una banda o l'altra en funció del significat que vulguem expressar.

ENVEJA

'gelosia' 嫉妒 ------------ 羡慕 ------------ 佩服 'admiració'